El 5 de març de 1893 José María Esquerdo y Zaragoza era escollit diputat en les Corts Espanyoles. Després de tres intents fallits (1884, 1886 i 1891), Esquerdo aconseguia per fi, arran de les eleccions generals de 1893, fer-se amb un acta de diputat en el Congrés.
Junt a destacades figures del republicanisme espanyol com els ex presidents de la I República, Nicolás Salmerón i Francesc Pi i Margall, i el president del Partit Progressista Republicà, Manuel Ruiz Zorrila, Esquerdo formà part de la candidatura de la Unió Republicana que aconseguí en aquelles eleccions de març de 1893 un èxit històric a Madrid, on es feu amb 6 de les 8 actes en disputa, sent el metge psiquiatra viler amb 27.058 vots el candidat amb més sufragis rebuts.
Les eleccions, guanyades pels liberals de Práxedes Sagasta (279 diputats de 401), suposaren, tanmateix, un important revulsiu per als republicans que, malgrat l"obtenció de només 35 diputats, s"alçaren amb la victòria absoluta tant en la capital de l"estat com en Barcelona i València.