L'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert presenta una Història de la Vila Joiosa recuperada a partir d'un manuscrit original del segle XIX

  

La Casa Bardín, seu de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, va acollir ahir la presentació d'un nou llibre editat per aquesta institució. Es tracta d'una Història de la Vila Joiosa que inclou la transcripció d'un curiosíssim original manuscrit sobre la història de la Vila Joiosa, que el magistrat Ignacio Martí Miquel va començar a redactar el 1887 i que va ser revisat i ampliat posteriorment, entre 1919 i 1926. L'últim propietari d'aquest manuscrit —el nét del seu autor, Francisco de Urmeneta Martí— va donar l'original en 2009 a Vilamuseu i, finalment, el text veu ara la llum gràcies a l'acurada edició crítica que acaba de publicar l'Institut Alacantí de Cultura.

 

Els curadors del volum, Agustí Galiana, Antonio Espinosa i Francisco Martínez, destaquen que Martí Miquel és un dels primers historiadors de la Marina i entenen que el manuscrit ara editat «marca una fita de la historiografia valenciana, més encara si tenim en compte que aquest autor havia quedat en l'oblit, al contrari del que va succeir amb altres figures contemporànies com Roc Chabàs o Figueras Pacheco».

 

L'obra aborda la història de la ciutat de la Vila Joiosa i del seu partit judicial, que en aquell moment abastava els municipis de Benidorm, Relleu, Orxeta i Sella. Martí va consagrar més de quaranta anys de la seua vida a redactar aquesta història tan ambiciosa, en uns temps en què la ciutat bullia com a centre de construcció naval de primer ordre i port de la indústria alcoiana. Els autors coincideixen que «Martí pinta com a natural un quadre d'una època daurada, dels problemes que van venir amb el canvi de segle i de la recuperació propiciada per l'arribada del ferrocarril, la concessió del títol de ciutat i la construcció del nou port».

 

Ignacio Martí Miquel (La Vila Joiosa, 1848 - Barcelona, 1928) es va llicenciar en Dret a la Universitat de Madrid en 1874. Després de prendre part en la Tercera Guerra Carlina i en la de Cuba entre 1875 i 1878, i de romandre en intendència fins al 1881, es va llicenciar amb el grau de capità aquest mateix any de 1881. Va començar llavors una reeixida carrera judicial que va culminar entre 1910 i 1919, com a magistrat de l'Audiència Territorial de Barcelona. En paral·lel a aquesta carrera va escriure i reescriure el llibre que ara per fi veu la llum.

Notícia publicada el 11 d’Octubre de 2017