A les sis i trenta minuts de la vesprada del 18 de febrer de 1895 arribava a La Vila, procedent de París, el polític i amic personal de José María Esquerdo, Manuel Ruiz Zorrilla. Després de cinc dies de viatge en tren, Zorrilla, a qui en tot moment acompanyà Esquerdo, s"instal·lava en la finca La Quinta del Paradís, propietat del metge viler. Posteriorment, després de recuperar-se del cansat viatge, es traslladaria a La Pileta, lloc on romandria per espai de tres mesos, fins el 28 de maig, data en que eixiria fins Burgos, lloc on tenia previst passar l"estiu.

Polític de reconegut prestigi, Ruiz Zorrilla, fou un dels més destacats hòmens públics de la segona meitat del segle XIX. Membre del Partit Progressista des de 1858, fou comdemnat a mort després d"haver sigut acusat de participar en la sublevació antimonàrquica de 1866. Arran d"aquell afer fuig a Bèlgica, traslladant-se posteriorment a París i Londres, lloc des d"on junt el general Prim inicia el moviment revolucionari que finalitzarà amb l"eixida del país d"Isabel II i la proclamació, dos anys després, d"Amadeu de Saboia com nou rei d"Espanya.

Ministre de Foment i de Gràcia i Justícia durant els govern revolucionaris de Serrano (1868) i Prim (1869), seria, ell mateix, baix el càrrec de President de les Corts Espanyoles, qui proclamaria Amadeu de Saboia rei d"Espanya en 1870. President del Consell de Ministres entre 1871 i 1872, el seu enfrontament, primer amb Sagasta i després amb Cánovas del Castillo, propicià que haguera d"exiliar-se de nou després del pronunciament de Martínez Campos que va desembocar en el retorn del Borbons a la trona d"Espanya.

Instal·lat a Suïssa, l"1 d"abril de 1880 fundava el partit Republicà Progressista, convertint-se des l"altre costat de la frontera en el més actiu instigador contra el regnat d"Alfons XII, promovent nombroses insurreccions republicanes, totes elles resoltes en fracassos.

En 1895, ja apartat de la primera línia política, la seua salut pateix un considerable agreujament. És aleshores quan el seu amic personal i correligionari polític, José María Esquerdo, el convenç perquè per fi torne a Espanya. Així, malgrat les constants advertències sobre els riscos del viatge per a la seua salut (a les opinions d"aquells que deien que no resistiria el mateix, Esquerdo respongué prometent que trencaria el seu títol de metge si se li moria pel camí), ambdós abandonaven en tren París el dia 14 de febrer rumb València. Cinc dies després, a mitja vesprada del 18 de febrer, Ruiz Zorrilla y Esquerdo arribaven a La Vila.

Fou aleshores, a cavall entre les finques del Paradís i La Pileta, quan Ruiz Zorrila segurament visqué, allunyat del bullici públic, els únics instants de tranquil·litat de la seua vida. Restablert en part dels seus mals decidí viatjar cap a Burgos, on arribaria el 31 de maig. Tanmateix, un sobtós canvi de les condicions climàtiques en la capital burgalesa (hi hagué dies en que inclòs va nevar), acabà per fulminar el seu ja de per si delicat estat de salut. Finalment, després d"un sobtat atac de dispnea, moria en la matinada del 13 de juny.

A la seua mort, José Maria Esquerdo, es fa càrrec de la presidència del Partit Republicà Progressista. Era, en paraules seues, la millor manera de rendir "culte a la memòria de Ruiz Zorrilla", de qui, després de llegar-li el seu arxiu i biblioteca personal, seria Esquerdo el seu garant i custodi.