El 12 de març de 1880 José María Esquerdo obria en l'amfiteatre gran de la Facultat de medicina (Colegio de San Carlos) de la Universitat de Madrid, el cicle de conferències 'Locos que no lo parecen'.
Invitat per el Ateneo de internos de la pròpia facultat, Esquerdo exposà davant més de mil persones els seus arguments sobre l'exempció de responsabilitat penal de l'enajenat mental i del discapacitat psíquic, circumstàncies que al parer del propi doctor Esquerdo devien ser establertes pels metges psiquiatres, únics perits capaços de diagnosticar sota criteris clínics els estats de bogeria o, en paraules de l'època, la "imbecilitat".
La conferència, molt seguida per la comunitat científica i jurídica, tingué la seua continuació en tres sessions més (maig de 1880 i gener i febrer de 1881), sent aquestes dues últimes, dedicades a analitzar el cas concret de l'assassí múltiple Francisco Díaz de Garayo "El Sacamantecas" (en la imatge), acabat de jutjar i comdemnat a mort i a l'espera de ser executat, les que més repercussió i seguiment tingueren, sobre tot en l'opinió pública.
Ambdues foren publicades eixe mateix any per l'Ateneo médico escolar i la Revista de medicina y cirugía prácticas.