Després del resultat negatiu aconseguit dos anys enrera, on obtingué 279 vots pels 798 del conservador Cruzada Villamil, José María Esquerdo y Zaragoza tornava a presentar-se com candidat del Partit Republicà Progressista al Congrés dels Diputats pel districte de la Vila Joiosa.

Celebrades les eleccions, resoltes amb el triomf absolut dels liberals de Práxedes Sagasta (278 escons de 434, inclosos els 24 i 15 assignats a Cuba i Puerto Rico respectivament), el resultat en el districte viler mostrà uns números no massa favorables a Esquerdo: 87 vots pels 601 del conservador Antonio Torres Orduña i 620 del liberal Federico Arredondo y Ramírez de Arellano, que es feu amb l"única acta de diputat en joc.

Foren aquests els darrers comicis generals celebrats sota la fórmula del sufragi censitari que atorgava el dret de vot únicament als contribuents amb una quota mínima de 25 pessetes anuals per contribució territorial o de 50 pessetes per subsidi industrial, a més dels inscrits en el registre de capacitats professionals, amb el que només el 4,5% de la població, 807.174 persones, estigué en disposició de votar. Les següents eleccions, celebrades en 1891, es realitzarien ja amb el sufragi universal establerts, si be encara només contemplat per a hòmens majors de 25 anys. Esquerdo, que es tornaria a presentar per tercera vegada consecutiva a unes eleccions generals, però ara pel districte de Madrid, obtindria 11.208 vots, hi sent el candidat republicà més votat, però quedant encara a 3.000 sufragis de l"anhelada acta de diputat.