Novetats
Recursos per a discapacitats
Mapa Web 
Contacte
Accesibilitat
IniciS. M. A. i E. » Introducció a la Història de La Vila Joiosa
La Vila Joiosa, capital històrica d'un espai geogràfic: la comarca de la Marina Baixa
Titulo: Esfinx.
La Vila Joiosa (popularment coneguda com "La Vila") es
localitza en el sud de la comarca de la Marina Baixa, en el que hui
és la província d'Alacant (Comunitat Valenciana,
Espanya). Es tracta d'un territori costaner prou aïllat del
seu entorn per arcs d'altes serres que el tanquen, entre les que es
compta la serra Aitana. Al sud de La Vila Joiosa se succeïx
una sèrie de muntanyes xates i barrancs que dificulta les
comunicacions amb la veïna comarca de
l’Alacantí.
L'aïllament de la comarca provoca que els vents freds i les
pluges de l'oest, les més freqüents en la
Península Ibèrica, queden retinguts en les serres
interiors: d'ací el clima excepcional de les poblacions
costaneres, i especialment de La Vila Joiosa i Benidorm, que
posseïxen la mitja anual de temperatura més elevada
d'Espanya (per damunt de 19º C) i compartixen amb Almeria la
major quantitat d'hores de sol a l'any, mentre les pluges totals a
penes superen els 300 mm i les gelades són inexistents.
L'aïllament per terra no ha sigut un obstacle per al
desenrotllament de les poblacions que històricament s'han
succeït a La Vila Joiosa, ja que el Mediterrani
dóna una magnífica via de comunicació
que les ha dotat sempre d'una clara vocació marinera.
L'entorn de la nostra ciutat posseïx amb diferència
els majors terrenys agrícoles de la comarca, un dels seus
dos rius (l'Amadòrio) i una bona platja amb fons
òptim per a tirar l'àncora. Si unim a tot
això un tossal costaner fàcilment defensable,
podem comprendre que La Vila Joiosa haja sigut la capital
històrica de la comarca des d'almenys el segle VI aC. fins a
època tardorromana (s. VI dC) i posteriorment,
després d'uns segles en què el poblament
islàmic abandona la costa per a retirar-se a l'interior del
terme municipal, torna a ser-ho a partir de l'ocupació
cristiana en 1300.
Els precedents de la ciutat de Vila Joiosa
Titulo: Gra de collar.
Coneixem encara malament la important ciutat ibèrica les
restes de la qual jauen davall el nucli antic, i que ha de
correspondre’s amb l'Alonís que citen els
geògrafs grecs de l'època. Sí que
coneixem millor dos importantíssimes necròpolis,
les de major durada de la Península: la del Poble Nou i la
de Casetes, ambdues amb tombes entre els s. VI aC i almenys el s. IV-V
dC, utilitzades durant mil anys de forma ininterrompuda. En elles s'han
trobat nombroses joies fenícies d'estil orientalitzant
–entre les quals destaca el collar del Poble Nou- i fins i
tot objectes d'origen etrusc i egipci.
Titulo: Torre de Sant Josep.
En època romana el solar del nucli antic i el seu entorn van
seguir formant un gran nucli de població que, no obstant, no
pareix el que va aconseguir la categoria de municipium cap a 74 dC sota
l'emperador Vespasià. Tots els indicis apunten a que aquesta
ciutat es localitzava en la partida de Torres, prop de la torre
funerària romana de Sant Josep, el monument d'aquest tipus
millor conservat de la Comunitat Valenciana. El nucli que jau davall
l'actual ciutat de La Vila Joiosa va ser probablement un important
vicus portuari i industrial (una població sense categoria,
dependent de la ciutat i, no obstant, aparentment més gran
que aquesta). En ell abunden les restes d'indústries de
salat de peix i es coneixen fins i tot els vastos magatzems del port
romà sota l'actual Plaça de Sant Pere.
La fundació de Vila Joiosa
Titulo: vas islàmic.
Abans de l'any 1300 no s’esmenta la ciutat en cap dels
nombrosos documents que va generar el procés de reconquista,
i en canvi sí que apareixen altres poblacions dels voltants,
com Torres, Orxeta o Finestrat, el que confirma que el solar que va ser
ciutat ibèrica i port romà va estar despoblat en
època islàmica. Les nombroses excavacions
arqueològiques a La Vila Joiosa confirmen, fins hui,
l'absència de restes medievals anteriors a 1300, i al
contrari la seua abundància a partir d'eixa data.
Titulo: Moneda de Jaume II.
La Vila Joiosa és, per tant, una vila nova, creada pel
capità general de l'esquadra de la Corona
d'Aragó, Bernat de Sarrià, noble al servei del
rei Jaume II el Just, en moments d'expansió territorial dels
regnes cristians de Castella i d'Aragó per terres
alacantines i murcianes. La nova població es va construir
sobre el mateix tossal que va ocupar dos mil anys abans la
ibèrica, aprofitant la seua immillorable
situació. Bernat de Sarrià va justificar la
fundació per la compra d'aquestes terres als Frares
d’Uclés (l'Orde de Santiago), en 1293, encara que
la sentència d'un plet posterior (1311) la va considerar
il·legal, i li les va arrabassar per a tornar-li-les a Pere
Ferrandes d'Híxar, que les havia gaudit i administrat amb
anterioritat en nom de l'Orde.
Titulo: Pisa blava-morada.
En aquest lapse de díhuit anys Sarrià va
aprofitar per a fundar una ciutat de població cristiana,
l'única del seu entorn en aqueix moment, rodejada de
llogarets islàmics que havien participat en importants
revoltes contra la corona valenciana uns anys arrere. Eixa ciutat,
l'avantguarda, la punta de llança del Regne de
València, va ser batejada amb el nom de Vila Joiosa, que en
català antic vol dir “ciutat alegre”, i
que va ser repoblada amb gents de Catalunya i d'Aragó,
portant una nova cultura i un nou idioma. Estant a Barcelona, el dia 8
de maig de 1300, Bernat de Sarrià va concedir a la ciutat
una carta pobla, que fixava el territori, les condicions de
possessió de les terres, els impostos, els drets i deures
dels veïns. El nucli antic encara conserva la planta
típica d'una ciutat de reconquista, amb urbanisme en
graella, caracteritzat per carrers llargs que descendixen cap al mar en
paral·lel a les muralles i altres que les creuen
perpendicularment. L'eix principal era el carrer Major, que descendia
cap al mar des de la porta principal, el portal, situada al nord.
Breu història de la ciutat
Titulo: Barri Vell.
En el segle XIV el rei Pere IV va concedir a la ciutat el privilegi
d'embarcar cereals, oli d'oliva, vi, panses, ametles i altres fruits.
De fet, en els s. XIV i XV Vila Joiosa és l'únic
port autoritzat per a l'embarcament de mercaderies en la comarca. La
pesca, el comerç, les drassanes per a la
construcció de vaixells i l'agricultura eren els pilars de
l'economia local. Distintes famílies nobiliàries
es van succeir en la possessió de la ciutat, que en 1443 va
obtindre el cobejat privilegi de passar a ser vila reial. Anualment un
consell de sis persones dirigia les seues institucions, i un batle
administrava el patrimoni local en nom del rei.
Titulo: Vista del Nucli Antic.
En el s. XVI la població superava els mil habitants. Les
drassanes de l'Arsenal eren famosos en el Regne. Els pirates
barbarescos fustigaven les costes alacantines, des de les seues bases
algerianes, a la recerca de captius que vendre com a esclaus o pels que
demanar un rescat. La Vila Joiosa apareix insistentment en gran part de
les cròniques d'aquesta època, ja que
tingué un paper protagonista en els atacs i la defensa
contra la pirateria, i molts veïns van arribar a dedicar-se al
cors, que els permetia atacar a les naus enemigues a canvi de part del
botí. En el seu port es van fabricar també
vaixells corsaris per a veïns d'altres ciutats, com
Dénia. La Vila Joiosa era la capital d'un Requeriment o
districte de defensa de la costa que abastava fins a la costa d'Altea
(és a dir, tota la comarca), i que estava davall les ordes
d'un veedor del Virrei i d'un requeridor, que actuaven des del castell
de La Vila Joiosa. En el s. XVI les velles muralles i castell medievals
no eren suficients per a contenir els freqüents atacs, alguns
d'ells de gran envergadura, com el de 1538. Per aquesta raó,
els enginyers militars Cervelló i Aldana van ser encomanats
pel rei Felip II per a projectar i portar a terme unes noves muralles,
acabades a mitjan segle, que són les que hui podem
contemplar, i que ocultaren les anteriors. Com a part del mateix
sistema defensiu es van erigir torres de guaita costaneres
–de les quals a La Vila Joiosa es van construir la de
l'Aguiló i la del Xarco- i nombroses torres d'horta,
adossades a masos rurals, hui declarats Béns
d'Interés Cultural. Les obres de
l'església-fortalesa de l'Assumpció es van acabar
per aquestes mateixes dates.
Titulo: Torre Xarco.
Entre 1609 i 1614 es va expulsar els moriscos d'Espanya, la qual cosa a
La Vila Joiosa va suposar un important descens de població,
perquè molts veïns es van desplaçar a
repoblar els llocs islàmics de l'interior, que s'havien
quedat pràcticament buits. Les males collites, degudes a les
sequeres, i epidèmies de pesta com les de 1630 i 1650 van
contribuir a la crisi. L'autorització en 1653 de la
construcció d'un pantà en Relleu, necessari per
al reg de l'horta vilera, va donar noves esperances a l'economia local.
En la mateixa data es produïa el “miracle de les
llàgrimes de Sta. Marta”. També es va
adquirir un nou edifici per a l'hospital-asil municipal (1668) i es va
edificar el convent de Sant Pere i Santa Marta (1607).
Titulo: Capella de Santa Marta.
El s. XVIII va portar un ràpid augment
demogràfic, des dels 1.500 habitants de 1713 als 5.500 de
1794. A mitjan segle la meitat de la població ja vivia fora
del recinte murallat, i aquesta expansió va provocar al
començament del següent la destrucció de
les dos portes i de dos torres de la muralla, mentre el vell castell es
trobava en ruïnes. El final dels atacs piràtics va
afavorir aquest relaxament defensiu. No obstant
això, les muralles s'havien vist ja molt afectades en la
Guerra de Successió, que va provocar la pèrdua
dels furs valencians –i entre ells els de La Vila Joiosa- en
1707. Els edificis adossats a l'interior de la muralla, que ja s'havien
començat a alçar en el s. XVII, van
començar a créixer sobre ella, donant al
llenç que mira al riu el seu aspecte actual de
“cases penjants”. L'expansió urbana es
va realitzar cap al mar (el raval) i cap al nord (al voltant del pla de
l’Om). Els camins van experimentar en el s. XVIII una clara
millora, amb nous ponts (d’En Gil, del Torres) que salvaven
antics guals, així com amb la transformació del
camí Alacant-Dénia en carreter. D'aquest segle
pròsper és la capella de Santa Marta (1736).
Titulo: Goleta Jonense.
La població va seguir creixent fins mitjan s. XIX, arribant
a superar els 9.000 habitants. Quatre grans epidèmies de
còlera i l'emigració a Algèria van
causar després un estancament, a què es van sumar
en la primera meitat del s. XX la Guerra Civil i l'emigració
a Amèrica, a França i a Andalusia. No obstant
això, en el s. XIX el desenvolupament
d'indústries navals i la del xocolate, així com
del comerç marítim, va provocar una clara
prosperitat econòmica. La Vila Joiosa era el port de la
comarca industrial d'Alcoi, i posseïa una de les flotes
mercants a vela més importants del Mediterrani espanyol,
fins a aconseguir en la dècada dels seixanta la segona
matrícula naval d'Espanya. En el seu port es
construïen goletes, pailebots i altres vaixells de fins a tres
pals i 400 tones, molts dels quals comerciaven amb Amèrica i
Filipines. També en el s. XIX es va alçar el
barri del Poble Nou, que des de 1860 va quedar unit amb el nucli antic
pel pont de la carretera. Els carrers Llimons (hui Dr.
Álvaro Esquerdo), Nou (hui Canalejas) i Colom van concentrar
l'expansió urbana des d'eixa data.
Titulo: La Barbera.
En la segona meitat del s. XX el creixement de la població
va ser molt important, fins a superar els 25.000 habitants. L'arribada
de l'electricitat cap a 1900; el creixement del sector servicis i de la
indústria; l'auge de la pesca –que va substituir
al comerç marítim-; la construcció del
port (en els anys vint i trenta), de l'Hospital comarcal i del palau de
Justícia; el desenvolupament del turisme i altres factors
han anat marcant la pròspera economia local durant el segle
passat. Recentment s'han desenvolupat importants projectes urbans com
la Casa de la Joventut (obra de Dolores Alonso i Javier
García-Solera), la Glorieta del Rei Joan Carles I i el
Mercat Municipal (per l'estudi Soto y Maroto), la seu de la Policia
Local (obra d'Alejandro Zahera i Farshid Moussavi), el Centre de Dia de
la 3ª Edat (obra de Joan Bautista Aragonés), la
finca i parc de la Barbera dels Aragonés (obra de Jaume
Llinares Galiana, Josep Luis Gallardo, Miguel del Rei i
Iñigo Magro). Altres s'estan desenvolupant actualment, com
l'auditori municipal (José María Torres Nadal),
el nou estadi de futbol del Pla i reforma i ampliació dels
poliesportius josep Calsita i Maisa Lloret i estan en projecte els
passejos marítims de la platja de la Vila i de la del
Paradís, així com la nova Casa de la Cultura,
Museu Arqueològic i Museu de la Barbera.
Textos d'Antonio Espinosa Ruiz
