Novetats
Recursos per a discapacitats
Mapa Web 
Contacte
Accesibilitat
Inici
S. M. A. i E. » Activitats i Projectes d'Investigació
Projecte de recuperació d’oficis antius: la parva
Projecte publicat el 13 d'agost de 2008
L’área d’Etnografia del Museu Municipal reproduix el procés de recol·lecció, trilla i selecció del blat, comunament conegut amb el nom genèric de parva
En el marc de l’esforç que està realitzant l’área d’Etnografia del Museu Municipal de la Vila Joiosa per a conservar la memòria dels oficis antics i com idea original de "Cinto" (Jacinto Lloret Orozco) sota la direcció d’Antonio Espinosa, responsable del Museu, es va decidir reproduir el procés de recol·lecció, trilla i selecció del blat, procés conegut comunament amb el nom genèric de parva (segons la RAE "mies estesa en l’era per a trillar-la, o després de trillada, abans de separar el gra).
Però abans de tot això havíem de produir la matèria primera, el blat, pel que el dia 8 de setembre de 2007 ens vam donar cita en la hisenda de Cinto para gravar les tasques inicials. La terra ja havia sigut prèviament llaurada amb l’arada i després se li va passar el rastell llençat per un mul amb la finalitat d’esmicolar els terrossos per a acollir millor la futura simiente.
Després es van realitzar els cavallons amb la llegona, paral·lels uns a uns altres i a la mateixa distància per a donar lloc a les taules que més tard inundaria l’aigua al regar. Així preparada la terra es va procedir a la sembra del blat, tasca realitzada per Cinto "a boleo" auxiliat d’un cabàs d’espart.
Al culminar la sembra es va procedir a regar, una a una, les taules sembrades, dirigint l’aigua amb ajuda d’una aixada a través dels cavallons que es van fer prèviament, així com obrint i tancant els portells corresponents. Totes aquestes tasques es van realitzar al llarg d’una jornada, ja que les dimensions del terreny no van requerir més temps.
Després d’aquestes actuacions quedava esperar. Amb el temps podia ser necessari algun reg addicional, depenent de la temporada de pluges, com així va ser el cas, tot això sota l’experta atenció i actuació del propietari de la finca.
Per fi va vindre juny (2008) i amb ell va arribar el blat a la seva maduresa. Era el moment de la sega, amb falç i/o dalla es va portar a terme la recollida de la parva i el seu trasllat a l’era.
El dia 12 de juliol ens vam reunir, en l’era de la finca de Cinto, el Sr. Alcalde i una representació de la societat vilera per a contemplar l’últim acte d’aquesta aventura que vam començar al setembre.
A primera hora del matí els protagonistes de l’esdeveniment ja esperaven, abillats amb barret de palla, camisola, pantalons, espardenyes d’espart i mocador al coll, la imminent arribada del mul per a començar la feina.
Una vegada va arribar i es va aparellar aquest, va començar la trilla amb el ruló sobre el blat que prèviament s’havia disposat sobre l’era en un gran cercle per el qual es feia circular a l’animal mitjançant una corda subjectada des del centre de la circumferència que s’havia format.
Conforme es considerava que el blat estava suficientment trillat s’afegien successives capes, així fins a la terminació del mateix.
A l’acabar la trilla, es va donar pas a aventar la parva per a separar la palla, quedant el blat en l’era mentre que la palla es va anar amuntonant fora de la mateixa. Quan es va aventar suficientment i ja no quedava palla de determinada grandària en l’era, van començar a garbellar el que quedaba en l’era per a separar el blat de la resta d’impureses. El blat es va emmagatzemar en sacs, després de passar pel mesuró (utensili per a amidar) per a la seva mesura.
Després de tot això es va celebrar un menjar rural entre tots els presents i preparat pels mateixos, com es feia tradicionalment per a celebrar la bona collita. El procés descrit ha estat convenientment gravat per especialistes per al que es van contractar els serveis de cinema i video d’una productora de televisió. D’aquesta forma va quedar perfectament documentat un procés productiu amb un fort component lúdic i que estrenyia els vincles socials i de veïnatge; un treball i una festa que fa més de quaranta anys que ja no forma part de la vida quotidiana.
Però abans de tot això havíem de produir la matèria primera, el blat, pel que el dia 8 de setembre de 2007 ens vam donar cita en la hisenda de Cinto para gravar les tasques inicials. La terra ja havia sigut prèviament llaurada amb l’arada i després se li va passar el rastell llençat per un mul amb la finalitat d’esmicolar els terrossos per a acollir millor la futura simiente.
Després es van realitzar els cavallons amb la llegona, paral·lels uns a uns altres i a la mateixa distància per a donar lloc a les taules que més tard inundaria l’aigua al regar. Així preparada la terra es va procedir a la sembra del blat, tasca realitzada per Cinto "a boleo" auxiliat d’un cabàs d’espart.
Al culminar la sembra es va procedir a regar, una a una, les taules sembrades, dirigint l’aigua amb ajuda d’una aixada a través dels cavallons que es van fer prèviament, així com obrint i tancant els portells corresponents. Totes aquestes tasques es van realitzar al llarg d’una jornada, ja que les dimensions del terreny no van requerir més temps.
Després d’aquestes actuacions quedava esperar. Amb el temps podia ser necessari algun reg addicional, depenent de la temporada de pluges, com així va ser el cas, tot això sota l’experta atenció i actuació del propietari de la finca.
Per fi va vindre juny (2008) i amb ell va arribar el blat a la seva maduresa. Era el moment de la sega, amb falç i/o dalla es va portar a terme la recollida de la parva i el seu trasllat a l’era.
El dia 12 de juliol ens vam reunir, en l’era de la finca de Cinto, el Sr. Alcalde i una representació de la societat vilera per a contemplar l’últim acte d’aquesta aventura que vam començar al setembre.
A primera hora del matí els protagonistes de l’esdeveniment ja esperaven, abillats amb barret de palla, camisola, pantalons, espardenyes d’espart i mocador al coll, la imminent arribada del mul per a començar la feina.
Una vegada va arribar i es va aparellar aquest, va començar la trilla amb el ruló sobre el blat que prèviament s’havia disposat sobre l’era en un gran cercle per el qual es feia circular a l’animal mitjançant una corda subjectada des del centre de la circumferència que s’havia format.
Conforme es considerava que el blat estava suficientment trillat s’afegien successives capes, així fins a la terminació del mateix.
A l’acabar la trilla, es va donar pas a aventar la parva per a separar la palla, quedant el blat en l’era mentre que la palla es va anar amuntonant fora de la mateixa. Quan es va aventar suficientment i ja no quedava palla de determinada grandària en l’era, van començar a garbellar el que quedaba en l’era per a separar el blat de la resta d’impureses. El blat es va emmagatzemar en sacs, després de passar pel mesuró (utensili per a amidar) per a la seva mesura.
Després de tot això es va celebrar un menjar rural entre tots els presents i preparat pels mateixos, com es feia tradicionalment per a celebrar la bona collita. El procés descrit ha estat convenientment gravat per especialistes per al que es van contractar els serveis de cinema i video d’una productora de televisió. D’aquesta forma va quedar perfectament documentat un procés productiu amb un fort component lúdic i que estrenyia els vincles socials i de veïnatge; un treball i una festa que fa més de quaranta anys que ja no forma part de la vida quotidiana.
