Ahir de vesprada vam poder assistir a una magnífica lliçó sobre heràldica medieval valenciana en la Seu Universitària. El doctor en Literatura Catalana i Història, Abel Soler Molina, partint en la seua exposició de la tradició heràldica europea ens apropà als signes i senyals heràldics dels principals llinatges i ciutats de l’antiga corona d’Aragó, destacant entre tots ells, el propi dels monarques, caracteritzat pels pals de gules (rojos) sobre camper (fons) d’or, base sobre la que es configuraran els segells i escuts de les viles reials, molts d’ells a partir de la forma caironada (quadrat girat sobre les seues puntes, a mode de rombe) que adoptà la ciutat de València al segle XIV, durant el regnat de Pere el Cerimoniós.

La Vila Joiosa ha tingut varis escuts al llarg de la seua història, l’actual és oficial des del 9 de desembre de  1976, data en que va ser publicat al Butlletí Oficial de l’Estat. Els seues motius són els que apareixen en el segell que l’ajuntament de La Vila Joiosa remet en 1876 al governador civil de la província d’Alacant i que segons el rei d’armes que elabora el projecte en 1976 són: “un velero alterado y abanderado a popa, puesto sobre ondas, acostado de dos torres y surmontado de un escusón en losange con los palos de Aragón”, si bé, i malgrat l’advertència que al propi ajuntament havia realitzat Pere Maria Orts i Bosch, al timbre portava corona reial tancada, i no oberta, que es la que corresponia a les viles i ciutats que havien format part de l’antiga corona d’Aragó.

Circumstància que propicià que quatre anys després, l’ajuntament, per iniciativa de l’aleshores regidor de Cultura, Felipe Ramis, iniciara un expedient per a l’estudi i proposta de canvi de la corona al timbre de l’escut de La Vila.

Quaranta-un any després, l’expedient es troba encara en el punt de partida, però les circumstàncies són ben distintes. Des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia en 1982, la Comunitat Valenciana ostenta les competències en matèria de heràldica municipal, sent el decret 72/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual es regulen els símbols, tractaments i honors de les entitats locals de la Comunitat Valenciana, la normativa a seguir en dita qüestió, i el Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia l’òrgan consultiu en dita matèria. Segons el decret apuntat (article 16.2) en els escuts municipals  “s’utilitzarà per timbre la corona reial oberta d’acord amb la tradició valenciana”. També, durant este temps, distintes investigacions de tipus històric han donat a conèixer quin era el segell municipal de la Vila Joiosa en època foral, en concret durant el temps en que va tindre el caràcter de vila reial (1443-1708).

Un segell, que seguint la lògica i sentit de l’heràldica, com bé va explicar Abel Soler, reflecteix de la manera més senzilla i clara els elements distintius de La Vila: els pals de gules dels reis d’Aragó, expressió de la seua pertinència a la dita corona, i les ones del mar, caràcter diferenciador i propi en tant vila marinera.

Imatges: segell del justícia de La Vila Joiosa, any 1488 (Arxiu Municipal de Bocairent), recreació de l’escut de la Vila Joiosa (segona meitat del segle XV), conferència d’Abel Soler (seu universitària de La Vila-Vilamuseu)