Els colors i el mar representats en diferents llenguatges artístics protagonitzen l'exposició Els nostres colors. Aquesta mostra recopila obres dels artistes vilers Hunter87, Leonardo Ahr, Laura Soler, Sandra Tortosa, Jaume (Mello) Llorca Soriano i Juan Durán (Rose), que dialoguen amb els seus propis llenguatges artístics i la identitat cultural de la Vila Joiosa.

 

Aquesta exposició, comissionada pel gestor cultural i membre d'ICOMOS, Antonio Cervera, parteix del primer estudi del color de deu cases penjades del riu Amadorio realitzat per l'equip del Gabinet del Color de Barcelona a càrrec de l'arquitecte Joan Casadeval el 1994. d'un projecte expositiu que pretén no només posar en valor la pròpia identitat vilera, sinó també donar suport, promocionar i incentivar els artistes emergents.

 

Les obres dels sis artistes versen sobre els colors de les façanes del centre històric i del mar, per la qual cosa el conjunt es vincula a la recuperació del patrimoni cultural i etnogràfic marítim de la Vila Joiosa. L'Alcalde Marcos Zaragoza ha inaugurat aquesta exposició, que forma part de les activitats prèvies a la celebració de la Vila Vella el proper 5 d'octubre.

 

Hunter87 s'endinsa a les profunditats del mar Mediterrani per rescatar les històries dels mariners a través d'un viatge, com si fossin les restes d'un naufragi, representat en cossos tatuats que tenen molt a explicar. El fil conductor és l'aigua del mar que banya les costes de la Vila Joiosa, no només amb la representació d'un mar brau sinó incrustant en les seves creacions rajoles hidràuliques produïdes pel mateix artista. En aquesta sèrie l'artista experimenta noves tècniques per fer obres més complexes, plenes de matisos i complexitat, no només formal sinó també conceptual.

 

Leonardo Ahr continua treballant amb els pigments creats per aquest analitzant l'espai urbà del conjunt històric. La seva destresa en el maneig dels materials i la seva estètica, cada cop més depurada, emfatitza un llenguatge artístic on indaga sobre la connectivitat entre els objectes, les característiques dinàmiques de l'espai, així com les relacions cromàtiques amb el moviment. Les seves peces es connecten entre si harmònicament, connectant l'espai, els seus elements arquitectònics i les persones que hi transitem. S'hi poden entreveure les diferents capes, superposant plànols i empremtes que van creant un entramat d'elements constructius, línies delimitants i aquells espais negatius que es creen entre si

 

Laura Soler a la seva sèrie Hidràulics, explora la relació entre el mar i el color, revelant els vestigis d'una història oculta sota les aigües i les vores de la Vila Joiosa. A través de fragments de rajoles hidràuliques trobades, el projecte traça un diàleg entre el passat i el present, on el temps i el mar esdevenen narradors silenciosos. Erosionades pel temps i l'aigua, aquestes rajoles es converteixen en símbols d'una arqueologia cromàtica i desvetllen els matisos d'una cultura profundament vinculada al mar.

 

Sandra Tortosa expressa les pròpies emocions i pensaments durant el procés d'un projecte creatiu; a través de la figura del gos, concretament mascotes de la Vila Joiosa, que protagonitzen l'escena amb la intenció que l'espectador empatitzi amb l'emoció mitjançant un animal que forma part del nostre paisatge, entorn i llar. Cada quadre ha estat creat tenint en compte la paleta de colors característica de les cases de la Vila Joiosa, utilitzant aquests tons per representar les imatges i transmetre emocions a través del color, que inunda tota l'obra i condiciona el color de l'animal, el qual posa en valor aquest vincle entre els humans i els animals, com a reflexos de nosaltres mateixos.

 

Jaume ”Mello” Llorca Soriano representa una mirada retrospectiva cap a la seva pròpia adolescència. Una època en què en aquest context soci juvenil freqüenta el parc, en concret, el parc del riu o “l'anti”. Mentre que la majoria opta pel consum d'un lleure concret, l'opta per romandre al marge. D'aquesta manera es generen una sèrie de principis i costums propis. Per abordar aquesta qüestió, Mello posa en diàleg aspectes identificatius d'aquest ecosistema urbà (colors i mobiliari) amb una sèrie d'estètiques i actituds que remeten a les persones que formaven part d'aquesta realitat.