La cantimplora egípcia d'Any Nou de Vilamuseu viatja a Madrid per a formar part fins a desembre de l'exposició “Las Hijas del Nilo, mujer y poder en el antiguo Egipto”

 

L'exposició està organitzada pel Grup EULEN ART, empresa especialitzada en serveis per a l'art i el patrimoni. Amb el títol “Las Hijas del Nilo, mujer y poder en el antiguo Egipto”, l'exposició s'inaugurarà el pròxim 9 de juny i es podrà visitar fins al 31 de desembre de 2022. La seu de l'exposició és la Casa de les Joies de Madrid, en la cèntrica plaza de San Martín, on va estar el primer convent de la ciutat. Hui és Seu de la Fundació MonteMadrid i un important centre cultural i expositiu.

 

La cantimplora egípcia d'Any Nou de Vilamuseu va viatjar a Madrid a mitjan maig i divendres passat es va obrir la caixa i es va col·locar la peça en la vitrina davant la conservadora de Vilamuseu Amanda Marcos. La peça és de ceràmica de faiança, i es va fabricar cap a l'any 600 aC durant la Dinastia XXVI o Dinastia Saïta, per tindre la seua capital en Sais, en el Delta del Nil.

 

Servia per a recollir aigua de la primera crescuda del riu Nil, que es considerava miraculosa i curativa. Aqueix dia era oficialment l'Any Nou en l'antic Egipte, d'ací el nom. Les seues dues inscripcions en jeroglífic demanen salut a la deessa guerrera Neith, protectora de la dinastia Saïta, i un bon any al déu del temps i la màgia, Toth. És l'única peça d'aquest tipus que ha aparegut en una excavació arqueològica a Espanya, en concret dins d'una tomba fenícia. Per aquest motiu té un valor excepcional i ja ha viatjat a diferents exposicions a París, Barcelona i Madrid.

 

En l'exposició participen més de 40 museus i col·leccions privades d'Europa i Egipte, com el Museu Arqueològic Nacional de Madrid, el British Museum de Londres o el Louvre de París.

 

L'exposició recorre a través de quasi 300 peces, recursos multimèdia i realitat virtual, el paper de la dona a l'Egipte faraònic durant més de 3000 anys d'història. L'exposició s'estructura en quatre grans àrees expositives: vida quotidiana, les dones de la reialesa (amb noms propis com Hatshepsut, Cleòpatra, Nefertiti o Nefertari), la religió i el món funerari. En aquesta secció destaca la rèplica de la tomba de Sennedjem a grandària real, excavada en 1886.