Cala del xarco
Sota la torre de guaita del Xarco trobem, a banda i banda, un pintoresc litoral que es plega formant platges i petites cales. Una de les més adequades per al snorkel és sens dubte la que queda a la dreta de la torre, a la qual accedim a través d'un curt sender que travessa un xicotet turó. De seguida tindrem les meravelloses vistes zenitals de la cala i els seus colorits fons, en els quals destaquen els entrants de la costa rocosa a la mar com a llengües de pedra.
Ens equipem i accedim a l'aigua, molt poc profunda ací per haver-hi una plataforma entapissada d'algues marrons. Als pocs metres podem ja iniciar el recorregut que ens portarà a buscar la zona de transició de la roca a la frondosa praderia de posidònia, en molt bon estat i amb abundants peixos i animals marins que troben casa i menjar en aquest selvàtic entorn. Els tords són habituals i semblen sempre enfeinats d'ací cap allà. Altres éssers romanen gairebé immòbils, com ara les acolorides estrelles, o permanent adherits al fons, com ara la nacra, espècie de clòtxina gegant alçada des de la base a l’arena.
La profunditat en tot el recorregut és molt reduïda, només en els blancs arenals podem arribar a -3mts, i és encara menor en les zones de posidònia i de roca.
Després de reconèixer el perfil exterior de les llengües, quan girem l'última invertirem el rumb i ens aproparem més a la roca, on els infinits plecs i forats acullen nombrosos peixos i petits crustacis, i on, amb una mica de sort, podrem descobrir la presència de algun esquiu polp darrere del seu parapet de pedres.
Un lloc tranquil, discret i on, fins i tot en ple agost, podem estar gairebé sols.
