La Vila Joiosa, capital històrica d’un espai geogràfic: la comarca de la Marina Baixa.

La Vila Joiosa (popularment coneguda com "La Vila") es localitza en el sud de la comarca de la Marina Baixa, que hui és la província d’Alacant (Comunitat valenciana, Espanya). Es tracta d’un territori costaner bastant aïllat del seu entorn per arcs de les altres serres que l’envolten, entre les quals es troba la serra d’Aitana. Al sud de La Vila Joiosa hi trobem una sèrie de muntanyes esmusses i barrancs que fan difícil la comunicació amb la comarca veïna de l’Alacantí.

El clima de la comarca provoca que els vents freds i les pluges de l’oest, les més freqüents de la Península Ibèrica, queden retinguts en les serres interiors: d’ací el clima excepcional de les poblacions costaneres i, especialment, de La Vila Joiosa i Benidorm, que tenen la mesura anual de temperatura més elevada d’Espanya (per damunt dels 1900) i comparteix amb Almeria la major quantitat d’hores de sol a l’any, mentre que les pluges totals a penes superen els 300mm i les gelades són inexistents.

L’aïllament per terra no ha segut un obstacle per al desenvolupament de les poblacions que històricament s’han succeït a La Vila Joiosa, ja que el Mediterrani dóna una magnífica via de comunicació que els ha dotat sempre d’una clara dotació marinera. L’entorn de la nostra ciutat posseeix, amb diferència, els majors terrenys agrícoles de la comarca, un dels seus dos rius (el de La Vila o Amadòrio) i una bona platja amb fons òptim per tirar l’ancora.

Si unim a tot açò un turó costaner fàcilment defensable, podem comprendre que La Vila Joiosa haja sigut la capital històrica de la Comarca des d’almenys el segle VI a.C. fins l’època tardorromana (s.VI dC) i, posteriorment, després d’uns segles en els qual no tenim testimonis, de nou a partir de l’ocupació cristiana en 1300.

Els precedents de la ciutat de La Vila Joiosa

Encara no coneixem bé la important ciutat Ibèrica amb restes que segueixen baix del nucli antic i que deu correspondre’s amb l’Alonis que citen els geògrafs grecs de l’època. Sí que coneixem millor les importantíssimes necròpolis, les de major duració de la Península: la del Poble Nou i la de les Casetes, les dues amb tombes entre els s.VI a.C. i almenys el s.IV-V dC, utilitzades durant mil anys de manera ininterrompuda. En aquestes s’han trobat nombroses joies fenícies d’estil orientalitzant, entre les quals destaquen el collar del Poble Nou- i inclús objectes d’origen estrusc i egipci.

En època romana, el solar del nucli antic i el seu entorn van seguir formant un gran nucli de població que va alcançar la categoria de municipium el 74 d.C. sota l’emperador Vespasià. Davall l’actual Plaça de Sant Pere es troben les restes d’uns grans magatzems del port romà i en la partida del Torres, a 3 km l’est de la ciutat, la torre funerària romana de San Josep, el monument d’aquest tipus millor conservat de la Comunitat Valenciana. Recentment, s’han localitzat dos grans edificis de termes municipals de l’època, en la Jovada i en el carrer Canalejas, este últim és el monument romà de més dimensions que es conserva en la província d’Alacant, que es va construir en l’època de Vespasià per commemorar la promoció a l’estat de municipium.

La fundació de Vila Joiosa

Abans de l’any 1300 no s’esmenta la ciutat en cap dels nombrosos documents que va generar el procés de la reconquesta i a canvi sí apareixen unes altres poblacions dels voltants, com ara Torres, Orxeta o Finestrat, el que confirma que el solar que va ser ciutat ibèrica i port romà va estar despoblat en època islàmica. Les nombroses excavacions arqueològiques a La Vila Joiosa confirmen, fins hui, l’absència de restes mediavals anteriors al 1300 i, contràriament, la seua abundància a partir d’aquesta data.

La vila Joiosa és, per tant, una vila nova, creada pel capità general de l’esquadra de la Corona d’Arago, Bernat de Sarrià, noble al servei Jaume II el Just, en moments d’expansió territorial dels regnes cristians de Castella i Aragó per terres alicantines i murcianes. La nova població es construí sobre el mateix turó que va ocupar dos mil anys abans la ibèrica i va aprofitar la seua immillorable situació. Bernat de Sarrià va justificar la fundació per la compra d’aquestes terres als Frares d’Uclés (l’ordre de Santiago), en 1293, encara que la sentencia d’un plet posterior (1311) la va considerar il·legal i se les va arravassar per a retornar-li-les a Pere Ferrandes de Hixar, que les havia gaudit i administrat amb anterioritat en nom de l’ordre.

En aquest lapse de 18 anys, Sarrià va aprofitar per a fundar una nova ciutat de població cristiana, l’única del seu entorn en aquest moment, envoltada de llogarets islàmics que havien participat en importants revoltes contra la corona valenciana uns anys enrere. Aquesta ciutat, l’avantguarda, la punta de la llança del Regne de València, va ser batejada amb el nom de Vila Joiosa, que en català antic vol dir "ciutat alegre", i que va ser repoblada amb gents de Catalunya i d’Aragó, que van portar una nova cultura i un nou idioma. Estant a Barcelona, el dia 8 de maig de 1300, Bernat de Sarrià concedí a la ciutat la Carta pobla, que fixava el territori, les condiciones de les possessió de les torres, els impostos, els drets i deures dels veïns. El nucli antic encara conserva la planta típica d’una ciutat de reconquesta, amb urbanisme en graella, caracteritzat per carrers llargs que descendeixen cap a la mar en paral·lel a les muralles i uns altres que les creuen perpendicularment. L’eix principal era el carrer Major, que descendia cap al mar des de la porta principal, el portal, situat al nord.

Actualment

En la segona meitat del s. XX el creixement de la població va ser molt important, fins superar els 25.000 habitants. L’arribada de l’electricitat cap al 1900; el creixement del sector serveis i de la indústria;, l’auge de la pesca -que substituí el comerç marítim-;, la construcció del port (en els anys vint i trenta), de l’Hospital comarcal i del Palau de justícia, el desenvolupament del turisme i uns altres factors han anat marcant la pròspera economia local durant el segle passat.

Recentment, s’han desenvolupat projectes urbans com la Casa de la Joventut (obra de Dolores Alonso i Javier García-Solera), la Glorieta del Rei Juan Carles I i el Mercat Municipal (per l’estudi Soto i Maroto), la seu de la Policia Local (obra d’Alejandro Zahera i Garshid Moussavi), el Centre de Dia de la 3a Edat (obra de Jaime Llinares Galiana, José Luis Gallardo i Miguel del rey), l’Auditori municipal (José María Torres Nadal), l’estadi ’Nou Pla’, i la reforma i l’ampliació dels poliesportius José Calsita i Maisa Lloret, i el Museu, l’Auditori i jardins de la Barbera dels Aragonés, i estan en projecte els passeigs marítims de la platja de la Vila i del Paradís, la restauració de la torre de guaita de l’Aguiló i de les muralles renaixentistes de la ciutat , així com el nou Museu Municipal, en el solar de les termes monumentals del carrer Canalejas, en una aposta decidida per la conservació i divulgació del patrimoni cultural i monumental, per situar La Vila Joiosa en un lloc protagonista del turisme cultural valencià.