La parcel·la on es van localitzar més de 4.000 fragments de pintures del segle II s’integrarà al parc Palasiet
11 de novembre de 2025
L’Ajuntament de la Vila Joiosa ha finalitzat els treballs d’excavació arqueològica del jaciment de la vila romana de Barberes Sud. La campanya ha permés traure a la llum restes d’una calçada romana, una pedrera o més de 4.000 fragments de pintures del segle II.
L’Alcalde Marcos Zaragoza, al costat de la regidora de Patrimoni Històric, Rosa Llorca, han acudit a la parcel·la on han finalitzat els treballs al costat de tècnics municipals i representants de l’empresa Alebus Patrimoni-Històric. El primer edil va indicar que “els treballs arqueològics que s’han realitzat en esta zona han permés traure a la llum una part de la nostra història que ens permetrà continuar coneixent la ciutat romana de *Allon”.
La vila romana de Barberes Sud es tracta d’una residència senyorial, construïda als afores del municipium romà de Allon entre finals del segle I a. C. i principis del segle I d. C. El Servici Municipal d’Arqueologia va excavar part del jaciment, concretament una superfície de 510 metres quadrats, entre els anys 2009 i 2012. L’any passat es van iniciar de nou els treballs per a intervindre sobre els 840 metres quadrats restants de la parcel·la.
L’Alcalde Marcos Zaragoza va indicar que “una vegada acabada l’excavació, recuperats els fragments i conservats les restes, el següent pas és integrar esta parcel·la en el seu entorn. L’objectiu és unir-la al parc Palasiet i crear un gran espai d’oci que inclourà zones d’ombra”.
La regidor de Patrimoni Històric va afegir que “donat el valor d’este jaciment romà, treballem perquè este lloc la parcel·la es convertisca en un punt d’interpretació de la vila romana”.
Les excavacions realitzades han tret a la llum, al costat de la vila, un tram de la calçada que connectava la ciutat per la costa amb les actuals Benidorm i Altea, que formaven part del terme municipal de *Allon.
No va ser l’única troballa. La vila romana de Barberes Sud amagava davall un altre curiós jaciment arqueològic: una pedrera d’àrids destinats a pavimentar la calçada trobada. És més, les pedreres i la pavimentació de la calçada coincidixen en data, entre el segle I a. C. i principis del segle I d. C.
La pedrera es va abandonar després de la realització de la calçada i, un segle després, a la fi del segle I d. C. o principis del segle II d. C., es van construir els grans murs de fonamentació en el fons de les fosses de la pedrera i després es van emplenar les fosses amb terra, amb la finalitat que el terreny aguantara i perquè els fonaments de la nova vila no es mogueren per l’existència, davall, d’eixes grans fosses farcides. Sobre les fosses, es van alçar llavors els paviments i els rics murs, pintats amb imitació d’arquitectures i paisatges d’arbres i animals, que ara s’estan recuperant.
Les excavacions realitzades també van traure a la llum més de 4.000 fragments de les pintures que decoraven les estades senyorials a principis del segle II d. C. Estos treballs han permés als arqueòlegs conéixer una part de la planta de la vila, construïda durant el regnat de l’emperador Trajà, amb una part d’ús industrial, un pati o atri amb diferents habitacions (probablement per a ús de la servitud) i, finalment, un gran espai a l’aire lliure, porticat amb grans columnes, destinat al jardí de la vivenda i envoltat d’estades senyorials que, en el seu moment, es trobaven ricament decorades. D’esta part només es conserven els fonaments. A més, es va començar la consolidació i reconstrucció dels panells que decoraven l’estada en el laboratori de restauració de Vilamuseu.
