El govern local estudia endurir les sancions per aquesta mena d’actes vandàlics contra els Béns de Rellevància Local
L’Ajuntament de la Vila Joiosa ha procedit a la neteja dels grafitis vandàlics del Pont de Sant Argil, un element arquitectònic protegit en el Catàleg de Béns i Espais Protegits de la Vila Joiosa com a Bé de Rellevància Local.
Aquest pont va patir recentment un acte vandàlic en el qual es van realitzar una sèrie de pintades amb esprai de colors en les seues façanes, sud i nord; a l’interior d’un dels seus arcs; així com en el costat interior del muret que flanqueja la calçada.
La regidor de Patrimoni Històric, Rosa Llorca, va explicar que “la neteja d’aquestes pintures ha sigut realitzada per una empresa especialitzada i s’ha aconseguit llevar aquests grafitis que s’havien realitzat en un dels elements arquitectònics més destacats que tenim a la Vila Joiosa”.
El procediment realitzat per la mercantil Lacatges i Arenados Galbañ, SLU ha consistit en la projecció d’aigua a alta pressió a 80 graus i vapor a 180 graus sobre els murs de maçoneria (pedres calcàries irregulars), utilitzant per a això una innovadora maquinària amb tecnologia d’última generació, que ha permès eliminar els grafitis sense danyar de cap manera l’estructura dels paraments del pont.
L’edil de l’àrea va incidir que “danyar béns mobles o immobles de titularitat local comporta una sanció, que està arreplegada en l’ordenança de Convivència Ciutadana, i perseguirem aquest tipus d’actes vandàlics. En aquest cas, a més, és un Bé de Rellevància Local (BLR)”.
L’actual ordenança municipal contempla sancions des dels 100 a 600 euros per “danyar o deslluir béns mobles o immobles de titularitat local” amb grafitis, pintades, etc. Amb tot, el govern local estudia modificar l’ordenança municipal per a poder aplicar sancions de major quantia en el cas que es tracte, a més, d’un Bé de Rellevància Local.
El Pont de Sant Argil
El Pont de Sant Argil salva el riu de la Vila Joiosa en un dels seus punts més estrets, prop d’un nucli de població rural que ja va ser important en època romana (la gran vila senyorial de Torre-la Creu). El poblament en la zona es va reactivar en el segle XVIII, després de la fi de la pirateria barbaresca, data en la qual es degué construir l’actual pont, amb reformes del segle XIX després de patir avingudes d’aigua.
El nom actual del pont és una deformació de Salt d’En Gil, o (en castellà, ‘salt –d’aigua- de Don Gil’), que ja apareix en documents del segle XV. És freqüent en la toponímia que, quan es perd la memòria de l’origen d’un nom, la cultura popular el santifice, com en aquest cas, que ha creat un San Argil inexistent.
És probable que ja en època romana hi haguera un gual o pont en aquest punt, per a travessar el riu des del pròxim encreuament de camins de la Creu de Pedra, en el Camí del Peix, que es dirigeix a les valls d’Alcoi des d’època fenícia, fa 2700 anys.
