Les excavacions del Servei Municipal d’Arqueologia i Patrimoni Històric van traure a la llum grans panells de pintures caigudes de les parets que els investigadors qualifiquen com a dissenys únics
Experts de dues universitats investiguen les pintures murals excavades en la Vila Romana de Barberes Sud de la Vila Joiosa. Es tracta d’Alicia Fernández Díaz, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de Múrcia, i Gonzalo Castillo Alcántara, Investigador post doctoral en la Universitat de València. Tots dos es troben realitzant aquest estudi sobre les peces en Vilamuseu.
Tots dos han format part de diversos projectes d’Investigació, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital d’Espanya. Actualment estan treballant en el tercer projecte sobre pintures murals d’època romana en la meitat inferior de la península Ibèrica.
La regidor de Patrimoni Històric, Rosa Llorca, va explicar que “les excavacions realitzades pel Servei Municipal d’Arqueologia i Patrimoni Històric, en dues campanyes de 2010 i 2024, van traure a la llum grans panells de pintures caigudes de les parets de la vila, convertits amb el pas del temps en prop de 4.000 fragments”, que es van traslladar al museu de la Vila Joiosa.
La Vila Romana de Barberes Sud és un dels conjunts més interessants de pintures excavats en els últims anys en el sud-est espanyol. “Aquesta troballa il·lustra la riquesa d’una residència senyorial del segle II que es trobava als afores de la ciutat romana d’Allon, al costat de la calçada que recorria per la costa el seu territori, l’actual comarca de la Marina Baixa”, va indicar l’edil.
La majoria d’aquestes pintures es trobaven a l’interior de l’estada 13 (de 10 m² excavats), una de les habitacions de la part residencial, que donava a un jardí porticat o viridiarium.
Durant l’excavació, tots aquests fragments es van numerar, es van fotografiar i es van consolidar per la restauradora de Vilamuseu abans de la seua extracció. A més, el departament de Conservació ha fet el treball per a preservar de forma organitzada i segura en els magatzems les restes per a inventariar-los i catalogar-los.
Després de posar-se en contacte Vilamuseu amb la catedràtica Alicia Fernández, “va comprovar que es tracta d’un conjunt rellevant de decoració romana, i que mereix una investigació detinguda per a conèixer la seua tècnica, materials, motius, esquema i composició, posant-la en relació amb altres conjunts de l’Imperi romà i intentant determinar la presència d’un taller que treballava d’acord o no amb les modes imperants en el moment”, va agregar Llorca.
Durant el mes de febrer, tots dos experts estan revisant aquest gran nombre de fragments en els laboratoris de Vilamuseu, amb ajuda del departament de Conservació i Restauració, en un treball de puzle que està permetent entendre com eren les parets de la vila.
Gonzalo Castillo Alcántara va explicar que “a partir del material, la primera conclusió és que es pot restituir pràcticament la totalitat de l’alçat, per tant, podem oferir una imatge més o menys pròxima a la realitat de com estaria decorat aquest espai”. A més, les primeres conclusions reforcen el punt de vista cronològic que “estaria datada en el segle II, ja que aquesta decoració encaixa en la moda decorativa d’altres ciutats pròximes com Cartago Nova (actual Cartagena)”.
Tots dos investigadors van recalcar que hi ha un fet que fa a les troballes excavades en la Vila Romana de Barberes Sud únics: “En la zona superior de la paret, tenim fragments amb fons blancs i garlandes. Es tracta d’un esquema que no té paral·lels en pintura pràcticament en cap enclavament de l’Imperi Occidental i, probablement, tampoc en l’Oriental”. I va afegir que “és un esquema que només documentem en mosaics i, sobretot, a partir del segle IV”.
Quant al punt de vista estètic, “hem d’entendre aquests espais com carregats d’elements i imatges. No és el mateix pintar o decorar espais de segon ordre com una cuina, a uns altres com a espais de recepció, com a menjadors o despatxos”, va indicar l’investigador.
Després d’aquests estudis “in situ”, es farà el treball de gabinet en cadascuna de les seues universitats. Aquest donarà pas a una restitució hipotètica i ideal, així com la seua posterior reconstrucció virtual que “ens mostrarà com van ser aquestes parets en el moment d’esplendor de l’Imperi romà i de la ciutat d’Allon”, va indicar la regidor de Patrimoni Històric.
Durant el període de treball de tots dos experts a la Vila Joiosa, els investigadors s’han allotjat en l’empresa local Seaward Suites, fruit de la col·laboració públic-privada que realitzen les regidories de Turisme i Patrimoni Històric, al costat de Vilahostur, associació empresarial local. L’objectiu és involucrar al sector privat en la “investigació i divulgació de l’extraordinari Patrimoni Històric amb el qual compta la nostra ciutat i amb els quals s’està treballant de la mà per a proporcionar un producte turístic de primer nivell”.
