La companyia Negres que ostenta enguany el regnat de la mitja lluna recrea amb intensitat, tradició i simbologia la preparació de les tropes mores per a la batalla
Força, espiritualitat i unitat amb un toc de misticisme i respecte a les tradicions tribals. Així ha sigut l’ostentació del Rei Moro, Eugenio Gómez Aperador, de la companyia Negres, que ha tancat la Desfilada Mora de les Festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa. L’ostentació va ser una seqüència d’intensitat, tradició i simbologia que va traslladar als assistents als ritmes africans i que ha mostrat com es preparen les hosts sarraïnes per a la batalla i la conquesta de la vila.
El banderer de la companyia Negres, Pedro Alarcón Fornier, encapçalava la desfilada amb la bandera d’orígens ancestrals i la representació de totes les tribus que acompanyaran al Rei moro a la victòria convertides en màscares tribals. Seran els símbols que guien als guerrers amb el so de fons dels tambors.
Un grup de xiquetes i xiquets ballaven al ritme de les cançons ancestrals. La dansa simbolitza l’esperança i la preparació dels joves per a convertir-se en guerrers, mantenint visca l’essència de la seua cultura. L’Arbre de la Vida va aparèixer en escena per a continuar amb la representació i com a símbol que connecta als avantpassats amb el futur.
Durant la desfilada, els ballets eren danses africanes amb coreografies potents que representen l’esperit de les tribus. Remeiers que amb les seues herbes i coneixements ancestrals preparaven ungüents i pocions per als guerrers després de la batalla i joves que representen l’esperit d’aquesta tribu completaven la primera part del relat. L’ostentació va continuar amb guerrers amb armes poderoses i els cavalls imponents van guiar la desfilada amb força i bellesa.
Va arribar el torn llavors de les fortaleses i l’arquitectura defensiva, com les torres, que protegeixen la tribu mentre avancen cap a la batalla. Més de 30 wapiganaji (aprenents de guerrers) entrenen, preparant-se per a ser els millors en la conquesta. Un grup de dones realitzava una ofrena a la deïtat tribal per a garantir la protecció divina durant la batalla.
L’ostentació va seguir amb la desfilada de guerrers que es preparen per a la conquesta. Les dones sàvies de la tribu ofereixen la seua saviesa a les noves generacions i el consell de savis ancians es reuneixen per a deliberar les millors estratègies i formes guerreres per a la conquesta. L’emissari i la seua comitiva van seguits de joves guerrers que simbolitzen el compromís de la tribu per a resoldre el conflicte amb respecte i honor.
Cavalls de domatge van introduir al públic en l’ambient de palau. Dues esquadres reals capitanejades pel fill del rei, Eugenio Gómez Barber, eren la guàrdia de palau, preparades per a defensar al monarca de la companyia Negres de tot aquell que intente importunar-ho o frenar les seues conquestes. L’ambient es va tornar solemne i majestuós per a rebre al Rei Moro, Eugenio Gómez Aperador, i la seua dona sobre una espectacular carrossa.
La Desfilada Mora va arrancar a les 21 hores amb tota l’esplendor de les companyies del bàndol sarraïna començant per Artilleria de l’Islam, per a seguir amb Moros de Capeta, Moros Mercaders, Artilleria Mora, Moros Pak-kos, Guàrdia Negra, Beduïns, Pirates Barbarescos, Tuaregs i Moros del Riff.
Aquest diumenge, 27 de juliol, els actes festers es traslladen a la platja Centre amb la Partida de Contrabandistes i Pirates Corsaris, seguit de l’Ambaixada Contrabandista. A continuació, se celebrarà una segona desfilada mora que representa la presentació de les tropes al Rei Moro i l’Ambaixada Beduïna.
Aquest acte actuarà com a preàmbul de la gran nit del Desembarc. Amb els primers raigs de sol, arribaran les barques sarraïnes a la platja i tindrà lloc l’acte central de les festes que recrea l’atac patit el 29 de juliol de 1538 i que fonamenta les Festes de Moros i Cristians, declarades d’Interès Turístic Internacional. A més, l’Ajuntament ha iniciat ja els tràmits per a sol·licitar que el Desembarc siga declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial.
