La peça que representa a Bacus, déu romà del vi, va pertànyer a una herma, un pedestal decoratiu de marbre rematat amb un cap d’un déu o personatge il·lustre
La família Ruiz Soler de la Vila Joiosa ha donat al museu de la Vila Joiosa, Vilamuseu, un bust del déu romà del vi, Bacus. La peça és un cap de Bacus que va pertànyer a una herma, és a dir, un pedestal decoratiu llis rectangular, de marbre, rematat per un cap d’un déu o d’un personatge il·lustre.
La família Ruiz Soler va depositar la peça temporalment en 2017 en Vilamuseu i ara els germans Pablo, Lluís, Carlos, Pedro i Mar Ruiz Soler fan donació al museu en propietat, per a formar part de la seua exposició permanent. La donació s’ha signat “in situ” per l’Alcalde Marcos Zaragoza i membres de la família, al costat de la regidor de Patrimoni Històric, Rosa Llorca.
L’Alcalde Marcos Zaragoza va indicar que “aquesta peça entra a formar part dels fons del museu i té una gran importància per a l’arqueologia de la Vila Joiosa i la Comunitat Valenciana”. El primer edil va afegir que “agraïm a la família Ruiz Soler que haja donat aquest bust del déu romà del vi localitzat en un habitatge familiar per a depositar-lo definitivament en Vilamuseu i continuar gaudint d’ell i investigant sobre la història d’Allon”.
La regidor de Patrimoni Històric va apuntar que “aquesta peça ha pertangut a la família Ruiz Soler des que ells recorden, però curiosament, fins fa molt poc es desconeixia la seua procedència”. Fa a penes uns mesos l’investigador local Agustí Galiana “va comunicar al museu l’existència de documents antics que l’esmenten. La primera notícia la dona un manuscrit de Juan Linares a mitjan segle XIX” que parla de “un cap de pedra amb turbant asiàtic, i existeix avui en la Barbera de Sr. Vicente Galiana”.
El “turbant” es refereix a la corona d’heura i a un tocat de cintes que solen portar aquestes peces, que li donen aquest aspecte i que són típiques del déu Bacus. Teodoro Llorente és el primer que la publica, en 1889: un “bust de marbre blanc, d’home barbado, inferior al natural, encastat en la paret en l’heretat de Sr. Ignacio Galiana, partida de la Barbera, pròxim a la mar”.
Aquestes mencions corresponen sens dubte a la Barbera de Pedro Ruiz, un antic mes que hi havia al costat del penya-segat sobre la platja de la Vila Joiosa, en la paret de la qual la peça va estar durant més d’un segle. Aquest casalot, avui desaparegut, va pertànyer a la família Ruiz Soler, els qui recorden diverses anècdotes sobre la peça, com que es trobava en la paret darrere d’una porta, que en obrir-se la colpejava, i per aquest motiu havia perdut el nas.
Què era una herma
Les hermas originalment representaven al déu Hermes, d’on prové el seu nom. A Roma representen amb freqüència a Bacus, el déu del vi. Eren xicotets pilars que tenien la missió d’espantar als mals esperits.
En l’Imperi romà les hermas solien decorar jardins, patis o habitacions principals de les residències senyorials, o alguns espais d’edificis públics, com les termes o els teatres. En aquest cas, es contínua investigant sobre la possibilitat que es localitzara en la gran vila imperial romana de Barberes Sud, a escassa distància de la Barbera de Pedro Ruiz, potser al jardí envoltat de columnes i de riques pintures murals que s’ha documentat en les recents excavacions de la vila. La peça es pot datar en la segona meitat del segle I d. C., quan aquest tipus d’hermas estava de moda.
