L’Alcalde Marcos Zaragoza; el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus; i el director general de Costas i Ports de la Generalitat, Marc García, participen en la jornada
L’Economia Blava de la Comunitat Valenciana necessita una major coordinació entre administracions públiques, universitats i empreses per a aprofitar el seu potencial i consolidar-se com un sector estratègic de desenvolupament econòmic. Aquesta ha sigut una de les principals reivindicacions de l’III Congrés Internacional d’Economia Blava, celebrat en el saló Don Pedro de la Barbera dels Aragonés de la Vila Joiosa. És la jornada s’ha posat sobre la taula la necessitat d’avançar cap a polítiques públiques específiques i estructures estables de col·laboració.
Aquest congrés està organitzat per la Càtedra Interuniversitària d’Economia Blava, formada per la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández i la Generalitat, amb la col·laboració de l’Ajuntament. La trobada ha reunit experts nacionals i internacionals per a analitzar els desafiaments que afronten les activitats vinculades a la mar i conèixer experiències que poden servir de referència per al desenvolupament del sector en el territori valencià.
L’Alcalde Marcos Zaragoza ha inaugurat la jornada al costat del director general de Costas i Ports de la Generalitat, Marc García Manzana. Marcos Zaragoza va indicar que aquesta trobada “convida a reflexionar sobre el futur de la mar i, sobretot, sobre el futur de les persones i els territoris que vivim d’ell. La mar és un dels grans recursos estratègics del món. És alimentació, energia, comerç, transport, coneixement, cultura i biodiversitat. És riquesa i és futur, això és l’economia blava un sistema complet de progrés”.
Marcos Zaragoza va apuntar que en aquesta jornada “veurem que Europa i Espanya tenen una enorme oportunitat per a avançar cap a una economia blava més competitiva, innovadora i sostenible” i va al·legar que “vull virar les vostres reflexions cap a hi ha alguna cosa que considere fonamental des del municipalisme, i és que les grans estratègies han d’arribar també als xicotets i mitjans municipis costaners. Necessitem connectar territoris, compartir recursos i aconseguir que el progrés arribe a tots. I ací, els ajuntaments tenim molt a dir”.
Marcos Zaragoza va destacar que “la Comunitat Valenciana compta amb una extraordinària tradició marítima, amb empreses, ports, universitats, patrimoni subaquàtic i terrestre relacionat amb la mar i centres d’investigació. Hem d’aprofitar aquest potencial mitjançant la cooperació entre administracions i la participació dels qui coneixen i treballen cada dia en la mar”.
L’Alcalde va destacar que “la Vila Joiosa no s’entén sense la mar. Per això, quan parlem d’economia blava, el nostre primer objectiu ha de ser conservar i enfortir el que ja tenim. I volem que tot això siga compatible amb la protecció del nostre entorn”.
Marcos Zaragoza va recalcar la importància de la sostenibilitat així com del patrimoni marítim excepcional que té la Vila Joiosa: “El derelicte romà Bou Ferrer és un magnífic exemple de com la mar pot unir història, ciència i investigació”. El primer edil va indicar que aquest congrés permet “intercanviar experiències, construir aliances i avançar en una xarxa de Municipis Blaus que permeta compartir coneixements, capacitats i oportunitats”. Per a acabar va indicar que “volem una economia blava entre tots i per a tots. Una economia que protegisca la nostra mar, que respecte les nostres tradicions i que permeta a les pròximes generacions continuar vivint i treballant en els nostres municipis”.
El director general de Costas i Ports de la Generalitat va indicar en la seua intervenció que “si hi ha un lloc d’intercanvi entre la mar i la terra, precisament són els ports. la Generalitat Valenciana gestiona 35 ports i cinc són ports de l’Estat. El que demana la societat blava és que hi haja almenys unes infraestructures correctes i modernes”. Marc García va destacar la importància de la col·laboració públic-privada i com gràcies a ella “estem realitzant obres de modernització en diversos ports de la Comunitat”, entre ells, el de la Vila Joiosa. En definitiva, “gràcies a aquesta col·laboració públic-privada, estem mobilitzant entorn de 250 milions d’euros a la Comunitat Valenciana per a aquesta modernització de les nostres instal·lacions portuàries”.
Amb això “volem que l’Economia Blava vaja agafant dinamisme. Només a la Comunitat Valenciana hi ha més de 1.000 empreses dedicades al sector nàutic. Avui el que volem aquest fòrum és precisament anar veient aquests intercanvis: primer ha d’haver-hi innovació i investigació, on juguen un paper fonamental les universitats. Posteriorment ha d’haver-hi una planificació i uns projectes i finalment cal realitzar una execució. I és la Unió Europea la que permet tots aquests finançaments”.
Marc García va al·legar que “entre tots podem hem de construir aquesta economia blava de la Comunitat Valenciana, on ja hi ha més de 1.000 empreses treballant. Tenim avui dia un 15% del PIB dedicada a aquesta economia blava, per la qual cosa cal continuar treballant en aquestes drassanes, en aquesta aqüicultura, en aquesta economia blava del futur i és al que al que estem dedicant-nos en la càtedra”.
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, va ser l’encarregat de clausurar aquesta jornada al costat del director de la Càtedra Interuniversitària d’Economia Blava, Fernando de Rojas. Martínez Mus va destacar que “parlar d’economia blava no és parlar únicament de la mar. És parlar d’un model de desenvolupament econòmic, d’una manera d’entendre el territori i d’una oportunitat per a generar prosperitat sense comprometre els recursos naturals dels quals depèn el nostre futur”. En aquest sentit, va incidir en què “el creixement econòmic i la sostenibilitat ambiental no són objectius contraposats. La conservació del Mediterrani és una condició indispensable perquè les activitats que depenen d’ell continuen sent viables en el futur. No podem entendre l’economia blava sense la protecció dels ecosistemes marins i costaners”.
Respecte a la col·laboració amb les administracions locals i els agents socials, Martínez Mus va remarcar que “els ajuntaments coneixen de primera mà la realitat del seu litoral, les demandes de les empreses, les necessitats dels seus residents i els reptes que planteja la convivència entre l’activitat econòmica, el turisme, els serveis públics i la conservació del territori”. Per això, va subratllar que “des de la Generalitat Valenciana considerem fonamental treballar amb els ajuntaments, escoltar les seues propostes i facilitar que les iniciatives amb capacitat transformadora puguen avançar”, al mateix temps que va defensar reforçar “la col·laboració públic-privada i la relació amb les universitats i els centres d’investigació. Perquè les millors solucions sorgiran quan l’experiència del territori, el coneixement científic i la capacitat empresarial treballen en la mateixa direcció”.
En matèria d’inversions i modernització, el conseller va indicar que “estem modernitzant infraestructures i instal·lacions portuàries de la nostra competència, amb una visió que combina la funcionalitat, la sostenibilitat i la capacitat de donar resposta a les necessitats actuals i futures”. Així mateix, destalló que “estem parlant d’un esforç inversor de més de 200 milions d’euros destinat a projectes vinculats a la gestió i la millora de les infraestructures de residus, així com d’altres actuacions i inversions que contribueixen a reforçar la sostenibilitat del territori”.
El Congrés d’Economia Blava
Durant el congrés, Fernando de Rojas Martínez-Parets, director de la Càtedra Interuniversitària d’Economia Blava i professor titular de la Universitat Miguel Hernández, ha defensat la importància de reforçar les relacions entre les institucions i els diferents sectors marítims per a avançar cap a una planificació conjunta que permeta identificar necessitats, aprofitar recursos i impulsar nous projectes.
A més, una de les principals propostes presentades durant el congrés ha sigut la creació de la figura dels “Municipis Blaus”, una nova categoria destinada a reconèixer el paper dels municipis costaners en el desenvolupament de l’economia blava i facilitar la seua participació en el disseny de les polítiques públiques.
La iniciativa, presentada pel director de la Càtedra Interuniversitària d’Economia Blava, planteja establir un model similar al dels municipis turístics o industrials, que permeta identificar les particularitats de les localitats amb una activitat econòmica marítima rellevant i desenvolupar instruments de planificació adaptats a les seues necessitats.
La proposta parteix de la consideració que els ajuntaments, per la seua proximitat al territori, disposen d’un coneixement directe de la realitat de les activitats marítimes i de les necessitats de les seues empreses i professionals. La seua participació resulta, per tant, fonamental per a desenvolupar polítiques públiques que responguen a les particularitats de cada localitat.
Amb aquest plantejament, la Càtedra defensa que l’economia blava ha d’adquirir un major protagonisme en la planificació territorial i econòmica, superant les actuacions aïllades i afavorint una col·laboració continuada entre l’àmbit municipal i autonòmic.
L’III Congrés Internacional d’Economia Blava també ha posat de manifest la necessitat d’enfortir les estructures que connecten el coneixement científic amb les necessitats del teixit empresarial marítim valencià. En aquest sentit, els experts han posat com a exemple les experiències de Lisboa i Catalunya, ja que han aconseguit consolidar xarxes de cooperació entre universitats, institucions públiques, ports i empreses.
A partir d’aquestes experiències, durant la trobada s’ha plantejat la conveniència d’avançar cap a estructures de cooperació més estables en la Comunitat Valenciana, inclosa la possibilitat d’impulsar un centre o institut comú d’investigació especialitzat en economia blava.
La necessitat d’avançar cap a una economia blava més organitzada també ha centrat les intervencions dels professionals participants en la jornada, que han abordat diferents eines per a reforçar el desenvolupament del sector.
Adrián Noheda Sarrió, director d’Innovació de Finnova Foundation, ha analitzat les oportunitats que ofereixen els recursos i fons europeus, posant el focus en la importància de conèixer els instruments de finançament i anticipar-se a les futures convocatòries.
El congrés també ha comptat amb la participació de Lisardo Fort Alarcón, director de R+D+I de Rover, qui ha parlat sobre els escuts multifuncionals, una proposta per a la Vila Joiosa de R+D+I de Rover; i de Josep Maria Aguirre i Font, professor de la Universitat de Girona, qui ha centrat la seua ponència en la planificació marítima i ordenació del litoral en l’economia blava.
Així mateix, Pablo Bou Mira, general manager de la Xarxa BlueNetCat, ha analitzat el paper de la transferència de coneixement i la innovació en l’economia blava, destacant la importància de connectar la investigació acadèmica amb les necessitats de les empreses i la societat.
Les diferents intervencions han permès identificar vies per a impulsar una major connexió entre els agents de l’economia blava valenciana i avançar cap a un model capaç d’aprofitar les oportunitats de finançament, investigació i innovació.
