L’Alcalde Marcos Zaragoza, actual president del centre assistencial, debat sobre “Passat, Present i Futur” amb els expresidents Ginés Pérez, Agustín Llorca i Pedro Llinares
La Residència Santa Marta compleix enguany el seu 40 aniversari. Dins dels actes d’aquesta efemèride s’ha celebrat una Taula Redona denominada “Passat, Present i Futur de la Residència Santa Marta” en la qual van participar l’Alcalde Marcos Zaragoza, actual president del centre assistencial, i els expresidents Ginés Pérez, Agustín Llorca i Pedro Llinares. La trobada ha servit per a posar en valor un model de gestió únic en el qual la solidaritat ciutadana ha sigut, des del segle XVII, el motor principal de la institució.
Aquest fòrum de debat es va celebrar en el Saló Don Pedro de la Barbera dels Aragonés i va comptar amb la presència de la regidora de Serveis Socials, Maite Sánchez; membres de la Corporació; la directora de la Residència Santa Marta, Cristina Vaquero; el director del Centre de Dia, Pepe Segrelles; familiars, usuaris i treballadors, així com entitats socials i culturals, que van omplir per complet aquest espai.
La Taula Redona, moderada per Marta Llinares, va començar recordant quina és la història de la Residència Santa Marta, des dels seus orígens que van més enllà de 1986, data en la qual es va alçar l’actual edifici que compleix el seu 40 aniversari.
La història d’aquest centre assistencial arranca en el segle XVII, en concret, el 20 d’agost de 1668. Aquesta data és la del primer apunt en el llibre d’administració del que es coneixia com a Hospital-Asil i que era un hospital destinat a “pobres de solemnitat, pelegrins i transeünts”. Aquest passarà a ser un hospital municipal reglat en 1912 i en 1931-1932 es converteix en asil municipal. És en 1969 quan s’aproven els estatuts i el nom d’Hospital-Asil Santa Marta, sent una institució formalitzada amb patronat propi.
Els ponents van explicar com va ser el seu mandat al capdavant del centre assistencial. Ginés Pérez, president des de 1974, va recordar les precàries condicions de l’antiga seu, avui la Casa de la Joventut, on a penes cinc monges atenien una vintena d’asilats sense personal contractat: “Les instal·lacions tenien uns 200 anys i l’estat era lamentable. Hi havia entre 18 i 20 usuaris i entre 4 i 5 monges. No hi havia emprats, elles eren les que barallaven tot el dia amb ells. L’asil es mantenia llavors de les pensions -si és que els usuaris tenien alguna- col·laborant amb el 80%”.
Pérez va destacar com la mobilització ciutadana —mitjançant revetles, sopars i esdeveniments esportius— va ser clau per a adquirir els terrenys actuals, gràcies també a les donacions de les Germanes Aragonés Soler i la família Baldó Pastor: “Plantegem a l’Ajuntament que gastar els diners en aquest centre vell ens semblava una despesa no adequada: estava molt encaixonat en el centre històric, no disposava de llocs per a passejar, arbres o vegetació”.
El projecte es va encarregar a l’arquitecte Emilio Alberola i el 20 de desembre de 1976 “muntem un sopar per a tota la gent de la Vila Joiosa i presentem el projecte i la maqueta de construcció”. Ginés Pérez va explicar que “l’Ajuntament ens va donar un donatiu, i aconseguim un donatiu del Ministeri a Madrid de 300.000 pessetes. Ací iniciem la primera fase: fonamentació i estructura. Després la segona fase amb ajuda de la Generalitat”.
Agustín Llorca va assumir el càrrec en 1986, amb Paco Riquelme com a Alcalde de la Vila Joiosa. Llorca va parlar de la inauguració de l’actual edifici: “Crec que va ser un de les fites més importants d’aquest poble”. Dels 182 milions de pessetes que va costar l’edifici, el 36% (64,5 milions) va provenir directament de la solidaritat ciutadana i donacions particulars. L’Ajuntament va posar 59 milions, la Generalitat 42 i el Ministeri de Treball 16,5 milions. “Va ser la primera causa ciutadana de la Vila Joiosa i vam ser pioners en aquesta col·laboració públic-privada”, va assenyalar Llorca, recordant que el centre va començar a funcionar amb només tres empleats i sota la tutela de les Germanes Salesianes.
Per a l’expresident, haver sigut el màxim responsable de la Junta de l’Hospital-Asil “va ser per a mi un honor i una gran satisfacció. Em va donar una riquesa personal enorme tractar amb les monges i els ancians, i estar en continu contacte amb el poble”.
En aquella època es van marcar objectius concrets com acabar la residència i mantenir viva la flama entre l’Hospital Asil i el poble. “Constituïm una comissió mixta Hospital-Ajuntament per a adjudicar l’obra final. Entre 1984 i 1985 es van adjudicar totes les obres per a acabar l’edifici, inclòs l’equipament”, indique. També “va ser vital l’acord i compromís de continuïtat al qual arribem amb la Congregació de Germanes Salesianes del Sagrat Cor de Jesús”.
Pedro Llinares assumeix el seu càrrec ja en el segle XXI amb una Residència Santa Marta en ple funcionament. Va subratllar la importància de l’estabilitat econòmica i el valor emocional del tracte directe amb els majors i les religioses: “Vaig tenir dues sorts molt grans: un gran equip de gent molt bo i una època en la qual l’economia estava pròspera, la qual cosa es reflectia en els ingressos de la residència. Gràcies a aquestes dues coses no passem ofecs”.
Llinares va recordar la faceta més personal del seu mandat: “Em va afectar molt el tracte amb els majors i les monges. L’afecte que et retornen quan parles amb ells o simplement els poses la mà damunt… per a ells era com si els hagueres regalat alguna cosa. Em va marcar molt aquesta etapa de tres anys i mig”.
L’Alcalde Marcos Zaragoza, actual president de la Residència Santa Marta, va abordar els reptes del present. Després de l’eixida de la congregació religiosa, la residència ha afrontat una transició cap a una gestió més professionalitzada. Saragossa va defensar la seua decisió d’assumir una presidència executiva per a evitar que la institució perda la seua essència personalista: “Deixar en mans de funcionaris una cosa amb tanta història i personalitat em semblava un error tremend; hem de gestionar de manera professional sense perdre l’arrelament social”.
L’Alcalde va recordar que “va ser una transició convulsa, perquè canviem un poc el paradigma d’una història social des del segle XVII a una cosa totalment funcionarial. Però la responsabilitat al final recau sobre el president, que és el que gestiona”.
Sobre el futur, Marcos Zaragoza va afirmar que “estem en un punt de no retorn, afortunadament” ja que l’Ajuntament té sobre la taula un ambiciós projecte de reforma integral. “És una inversió potent, possiblement la més important en matèria social de les últimes dècades a la Vila Joiosa. I ho fem mantenint l’essència: la titularitat pública i l’esperit de servei. Estem treballant amb la Generalitat braç a braç perquè aquest model de centre assistencial és una singularitat que hem de protegir”.
La taula redona va concloure amb una crida unànime a protegir el “patrimoni emocional” que representa la Residència Santa Marta per a la Vila Joiosa. Com va resumir Ginés Pérez: “Si el poble deixa de sentir que l’Hospital Asil és seu, haurem perdut la batalla, per molt bonic que siga l’edifici”.
Els actes del 40 aniversari continuen del 18 al 21 de maig, de 10:30 a 12:30 hores, als jardins de la Residència, on hi haurà tallers intergeneracionals amb xiquets i xiquetes dels col·legis de la Vila Joiosa.
El 5 de juny, a les 18:00 hores, hi haurà unes jornades de portes obertes amb exposició de fotos antigues al jardí i berenar de xocolate i coca. El 5 de setembre, a les 21:00 hores, tindrà lloc la revetla als jardins de la Residència.
Com a tancament, el 23 d’octubre, a les 20:00 hores, en el Teatre Auditori, se celebrarà la gala del 40 aniversari, que inclourà un homenatge als presidents i l’actuació “El Cor de la memòria”, d’Alcoi.
