Els descendents de Camilo Cano donen a l’Arxiu Municipal 72 documents entre els quals s’inclouen expedients militars, plans històrics i correspondència personal
L’Arxiu Municipal de la Vila Joiosa inclourà en els seus fons 72 documents, alguns inèdits, que van pertànyer al Brigadier Francisco Mariné i Blázquez (1824-1904), figura clau militar del segle XIX. Aquests documents han sigut donats pels descendents de Camilo Cano, practicant, barber i músic, a més de gran amic del Doctor José María Esquerdo. Cano es va casar amb la neboda de Mariné, María Magraner Magraner.
L’Alcalde Marcos Zaragoza i Tomás Cano, representant de la família, van signar l’acta de donació d’aquest important fons documental en un acte al qual van assistir la regidor de Patrimoni Històric, Rosa Llorca; i l’edil de Cultura, Marisa Mingot; el regidor Pedro Ramis; el Cronista Oficial de la Vila Joiosa i responsable de l’Arxiu Municipal, Albert Alcaraz; i descendents de Camilo Cano.
L’Alcalde Marcos Zaragoza va agrair a la família Cano la donació d’aquests documents històrics que “ens permetran llançar més llum a una època molt important per a la història d’Espanya i de la Vila Joiosa”. El primer edil va destacar que “és molt important que el municipi tinga un Arxiu com el que tenim i que siguen les famílies vileras les que ens aporten documentació de tota mena per a conèixer un poc més de la nostra història”.
L’Alcalde va destacar la relació que el Brigadier Francisco Mariné va tenir amb el municipi i amb un altre personatge clau de la història local, el Doctor José María Esquerdo: “la Vila Joiosa va ser un enclavament polític destacat en una època i, a vegades, no som conscients que va formar part de moments molt importants de la història d’Espanya a través de personatges il·lustres”.
Tomás Cano és net per part paterna de Camí Canut Canut i de María Magraner Magraner. Cano i la resta de descendents va agrair a l’Ajuntament l’interès per conservar i digitalitzar aquests documents perquè es conega la història d’aquest personatge il·lustre; i també va agrair al regidor Pedro Ramis la seua implicació personal perquè aquesta documentació puga estar en l’Arxiu Municipal.
Brigadier Francisco Mariné i Blázquez (1824-1904) naix a Sevilla i mor a la Vila Joiosa. Segons s’arreplega en la seua biografia de la Reial Acadèmia de la Història, va ser un General de brigada implicat en el moviment republicà. En 1838, va ingressar en l’Exèrcit com a cadet d’Infanteria. En 1842, va ascendir a sotstinent per antiguitat.
En 1846, destinat a Galícia, es va passar amb el seu batalló als revoltats progressistes. Derrotats per les tropes governamentals i Vaig marinar va ser separat del servei. Va tornar a ser admès en l’Exèrcit en 1850. Un any després va ser ascendit a capità per “real natalici”.
En 1854, es va unir a la Revolució a Ceuta. Va marxar a Madrid en comissió de “receptor de cinquens”. El 2 d’agost de 1855, va ser promocionat al grau de Comandant. En aquest mateix any, es va casar amb Catalina Rotenflue Rizo, filla de José María, Capità de Carabiners.
En 1859, va passar a formar part de l’exèrcit enviat al Marroc. Va prendre part en els combats de Castillejos i Wad- Ras. En 1872, va formar part de les tropes destinades a lluitar contra els carlistes, sota el comandament del general Morriones, a Navarra. Per aquests fets va ser ascendit al grau de tinent coronel, el 4 d’agost d’aquest any.
Durant els anys 1873 i 1874, formant part de l’Exèrcit del Nord, va combatre als carlistes. En 1874, va ser ferit greument en una acció de guerra. El 24 de juliol d’aquest mateix any, va ser promogut a l’ús de brigadier. En 1877, se li va obrir causa per delicte de “conspiració i sedició a les classes de tropa”. Més tard, se li va absoldre d’aquests càrrecs.
En 1878, el diputat i general Salamanca i Negrete va protestar per les condicions del seu empresonament i el prolongat de la seua presó en les Corts. Sense un destí determinat entre 1878 i 1883, va fixar la seua residència a Madrid. En 1883, es va obrir una investigació per sospita d’haver-se absentat de Madrid per a prendre part en la conspiració d’Associació Republicana Militar. Va ser capturat en els primers dies d’agost. Al setembre de 1883, se’l va acusar de tractar de revoltar el Regiment Princesa, destacat a la ciutat de València. Va ser donat de baixa en l’Estat Major General fins a 1887. En aquest any, va ser donat d’alta en la secció de reserva. Se li va autoritzar a retirar-se a la ciutat de València.
El Cronista Oficial de la Vila Joiosa, Albert Alcaraz, va explicar que la seua relació amb la Vila Joiosa té a veure amb la seua amistat amb el Doctor José María Esquerdo, “a qui visita contantemente en la seua finca de La pileta des de 1896”. Esquerdo va ser un eminent psiquiatre i polític republicà, nascut a la Vila Joiosa, pioner de la neuropsiquiatría i la teràpia ocupacional a Espanya.
Brigadier Francisco Mariné i Blázquez s’instal·la definitivament en la finca del Paradís, propietat d’Esquerdo, on va morir en 1904. Va ser enterrat a la Vila Joiosa, encara que, segons Alcaraz, actualment es desconeix on se situa el seu fèretre.
Va ser durant la seua estada en el municipi on va conèixer a Camilo Cano, també amic del Doctor José María Esquerdo i era assidu a les vetlades que es feien sovint en La pileta. Cano, a més, es va casar en 1911 amb la neboda del Brigadier, María Magraner Magraner (nascuda en Tavernes de Valldigna), que li va acompanyar a viure a la Vila Joiosa.
Els descendents de Camilo Cano van ser els que van conservar part de l’arxiu personal del Brigadier Francisco Mariné i Blázquez a causa d’aquesta relació familiar, “documents de gran interès per a aprofundir en el coneixement dels convulsos episodis de la segona meitat del segle XIX espanyol i el moviment republicà de l’època”, va indicar Alcaraz.
La donació feta a l’Ajuntament de la Vila Joiosa està formada per 72 documents entre els quals es poden trobar escrits únics i que permeten obtenir detalls de la situació política i militar que es vivia a Espanya en la segona meitat del segle XIX. Existeixen 26 documents sobre la carrera militar del Brigadier Francisco Mariné i Blázquez (1836-1881) com el seu ingrés, ascensos, nomenaments, condecoracions o destins. A més, s’inclouen nou documents sobre campanyes militars (1872-1875), amb l’Exèrcit del Nord, en la Capitania General de Navarra o l’Exèrcit de l’Esquerra; 13 documents sobre la seua causa judicial (1887-1888), com a correspondència, judici, interrogatoris, l’al·legat defensor o la sol·licitud d’indult: o 13 documents de correspondència diversa (1870-1904), tres d’un altre tipus i, fins i tot, un escrit sobre una Clínica Dental de Camilo Cano. A més, la família ha donat a l’Arxiu Municipal un pla del terme de la Vila Joiosa de 1897 i una còpia del diploma de practicant de Camilo Cano i Cano del 12 de juliol de 1906.
L’Arxiu Municipal farà tasques de descripció i digitalització per a poder posar aquesta informació a l’abast dels investigadors.
